ALÍCIASóc una nena de casa bona, tinc una germana més gran que jo i visc a Anglaterra. Adoro passejar per la vora del riu i veure món. Per això vaig quedar tan impressionada el dia que vaig anar a parar a la Terra de Meravelles. M’hi van passar una pila de coses estranyes i hi vaig conèixer un munt de personatges estrafolaris mancats del més mínim sentit comú, que tenien la mania de respondre amb preguntes, les meves preguntes. Diuen que sóc una entremaliada que tothora fico el nas on no l’hauria de ficar, i que sóc una mica massa somiadora i bufanúvols, però a mi em sembla que no tenen gaire raó, perquè jo diria que tinc les idees ben clares i que sempre toco de peus a terra. El meu autor creia que jo tinc les virtuts de ser amanyada com un gosset, amable com un cervatell i confiada com només ho pot ser un somiador. I, per damunt de tot, encuriosida per tothom.
