Argument del Llibre de la Selva

Author: Txell Mas / Etiquetes de comentaris:

El llibre narra la formació d’un infant des que és abandonat a la jungla fins que arriba a l’adolescència. Al primer capítol és adoptat per una família de llops; ells i altres animals amic li ensenyaran tot el que ha de saber. Al segon capítol, és raptat per un grup de micos fins que els seus amics el rescaten. Al tercer, pren contacte amb altres éssers humans i s’enfronta al seu enemic, Shere- Kan.
Personatges principals
Mowgli “granoteta”, el nen
Akela, el cap de la bandada de llops
Baloo, ós bru que exerceix de mestre de la llei
Bagheera, pantera i amiga
Shere- Kan, tigre de Bengala que considera Mowgli un aliment
Kaa, serp pitó i aliada ocasional
Tabaqui, xacal ambigu

Rudyard Kipling

Author: Txell Mas / Etiquetes de comentaris:

Rudyard Kipling (1865-1936)

Rudyard Kipling va néixer a Bombai el 30 de desembre de 1865. El seu pare, expert en art, va ser comissari del museu de Lahore. Fins als 6 anys, Kipling va créixer entre els exuberants paisatges i sons de l'Índia. No obstant, aquesta edat els seus pares decideixen enviar-lo a Anglaterra a estudiar. Allà passa diversos anys en un centre de Southsea, experiència negativa que relatarà més tard en “Baa, baa, ovella negra”. Tan sols els diumenges a casa d'una germana de la seva mare a Londres aconsegueixen alçar-li l’ànim.
Als 16 anys torna a l'Índia i comença a col·laborar amb la “Civil and Military Gazette” de Lahore i a “The Pioneer”. Mentrestant, escriu poemes satírics que publicarà amb el títol de “Departmental Ditties” (1886). La fama literària li arriba amb sis històries que publica entre 1888-1889 i que narren la vida dels anglesos a l'índia.

Després d'aquest èxit, decideix emprendre viatges com a corresponsal de “The Pioneer”. Visita Singapur, Hong Kong, Japó i San Francisco. Torna a Londres on la seva fama augmenta cada vegada més. Es casa amb Carolina Balestier al gener de 1892 i estableixen la seva residència a Vermont. Al desembre d'aquell mateix any neix la seva filla Josephine. Comença a escriure per a infants i publica “The Naulahka”.

El 1894 apareix “El llibre de la selva” amb el nen Mowgli educat entre llops com a protagonista. Un any més tard va ampliar aquesta obra amb un segon volum.

En 1896 neix la seva segona filla, Elsie. La família s'instal·la a Rottingdean (Sussex) i neix el seu fill John. Publica “Capitans intrèpids”, novel·la en què es conta la història d'un nen ric i malcriat que ha de treballar una temporada en un vaixell pesquer.

En 1903 publica “Les cinc nacions”, un conjunt de poemes sobre la guerra dels Bòer. Quatre anys més tard, li concedeixen el Premi Nobel de Literatura. És rebut a Anglaterra com un heroi nacional ja que és el primer anglès que rep aquest premi.

Durant la I Guerra Mundial perd el seu fill John. Aquest dur cop marcarà la salut de Kipling que emmalalteix d'úlcera. Des d'aquest moment escriurà diverses històries sobre la Primera Guerra Mundial i contes sobre la vida del camp a Anglaterra. Finalment, després de patir una hemorràgia, mor el 18 de gener de 1936 als 71 anys.

Les seves obres, escrites en estil directe i senzill, constitueixen una excel·lent mostra de la vida dels britànics en l'època de l'Imperi. De fet, l'autor ha estat considerat durant molt temps un escriptor colonial, defensor de l' imperialisme que li va tocar viure, fet que va disminuir la seva popularitat després de la nova situació internacional eixida de la II Guerra Mundial.

Tot i les crítiques que el seu tarannà ha suscitat, la veritat és que la seva obra va molt més enllà de la figura del seu autor. Moltes de les seves novel·les s'han portat al cine amb gran èxit. Diverses generacions recorden el magnífic drama “Capitans intrèpids” (Víctor Fleming - 1937) amb Spencer Tracy al cap del repartiment com a mariner portuguès. “Gunga Din” (George Stevens - 1939) amb Cary Grant, “Kim de l'Índia” (Víctor Saville - 1950) amb Errol Flyn o “L'home que va poder regnar” (John Huston - 1975) amb Michael Caine i Sean Connery com a protagonistes són altres dels títols portats a la gran pantalla. Ja en dibuixos animats, les aventures de Mowgli i els seus amics han estat popularitzades per Disney en les diverses entregues de “El llibre de la selva”.

Principals Obres
Baa, baa, ovella negra (1888)

Balades del quarterMoltes fantasies (1893)
El llibre de la selva (1894)
El segon llibre de la selva (1895)
Capitans intrèpids (1897)
Kim (1901)
Puck, el del tossal (1906)
Si (1910)
L'home que pogué regnar (1888)

Argument de l' illa del Tresor

Author: Txell Mas / Etiquetes de comentaris:

Jim Hawkins és un adolescent que juntament amb els seus pares treballa a l’ hostal de l’ Almirall Benbow. Un dia apareix un mariner ( Billy Bones ) amb la galta tallada, el qual només posseeix un vell cofre. L’ hostal rep la visita d’un mariner cec la mateix anit que el pare de Jim mor. Aquest amenaça a Bones ( el vell mariner ) dient-li que més tard ell i els seus companys l’atacaran per recuperar el cofre. Bones mor d’apoplexia, producte de la seva addicció al rom. Jim i la seva mare fugen amb el contingut del cofre i veuen des de fora com els pirates destrossen l’ hostal.
Jim es refugia a la casa del cavaller Trelawney juntament amb el doctor Livesey. Jim els hi mostra el mapa del tresor que va trobar al cofre de Bones i els tres decideixen buscar-lo. Trelawney aconsegueix com a tripulants a Long John Silver, ex- cuiner del Capità Flint, i el Capità Smollet al comandament de la Hispaniola. Tot i les protestes del capità sobre la seva mala tripulació, el vaixell marxa rumb al seu destí. Durant el trajecte, Jim cau en un barril de pomes i, dins d’ ell, escolta els plans de traïció de Silver i els altres mariners. Jim comenta el que ha sentit als seus amics i decideixen traçar un pla contra ells.
Després d’arribar a l’illa, Silver i la majoria dels mariners deslleials desembarquen. Jim va amb ells, però fuig i troba a un ex mariner del Capità Flint abandonat a l’illa, anomenat Ben Gunn. El capità, el cavaller, el doctor i els seus companys lleials retenen als pocs mariners traïdors que havien quedat al vaixell i es refugien en un fortí de l’illa. Desprès de les negociacions fracassades entre ambdós bàndols, es succeeixen alguns combats amb armes de foc al fortí.
Llavors, Jim utilitza un bot amb rems de Ben Gunn per aproximar-se ( durant la nit) a l’ Hispaniola i talla les amarres perquè així els pirates se’n vagin a la deriva. La corrent s’ emporta l’ Hispaniola i el bot de Jim. Ell aconsegueix pujar al vaixell i controlar-lo per fer-la encallar en un banc de sorra.
Després de moltes peripècies, Jim aconsegueix tornar al fortí. Quan arriba descobreix que els seus amics lleials han cedit el fortí, les provisions i el mapa als pirates. Aquests el prenen com a presoner. Al dia següent, els pirates surten a buscar el tresor, però en el lloc on indica el mapa només hi ha un forat. De sobte, d’uns arbustos apareixen alguns dels seus amics i els mariners fidels. Aquests aconsegueixen matar alguns pirates mentre que els altres fugen.
Al final, Jim, Silver i els demés van a la cova de Ben Gunn, que havia trobat el tresor i l’havia dut allà, el traslladen al vaixell i retornen a Anglaterra.

Examen- El vent entre els salzes

Author: Txell Mas / Etiquetes de comentaris:

Fitxa tècnica
El viento en los sauces de Kenneth Grahame
Editorial Valdemar, El Club Diógenes
Primera edició, maig del 2008

1.- Transcriu tres descripcions diferents del riu. Fes constar la pàgina.

-pàgina 22: “ Pensó que su felicidad estaba colmada cuando, deambulando de un lado a otro sin rumbo fijo, se encontró de pronto en la orilla del río en plena crecida. Jamás en su vida había visto un río: aquel animal brillante, sinuoso y corpulento que corría persiguiendo y riendo, agarrando cosas con un gorgoteo y soltándolas con una carcajada, para volver a arrojarse sobre nuevos compañeros de juego que conseguían zafarse con un meneo y volvían a caer presos de la corriente. Todo eran temblores y sacudidas, brillos, chispas y destellos, susurros y remolinos, murmullos y borboteos. El Topo estaba hechizado, extasiado, fascinado”.

-pàgina 29: “– Junto a él y con él y sobre él y en él – dijo el Ratón-. Para mí es un hermano y una hermana, y tías, y compañía, y comida y bebida, y (naturalmente) limpieza. Es mi mundo, y no quiero ningún otro. Lo que tiene no merece la pena tenerlo, y lo que no sabe no merece la pena saberlo. ¡Señor! ¡Lo bien que nos lo hemos pasado juntos! Ya sea en invierno como en verano, en primavera como en otoño, siempre es divertido y emocionante. Cuando irrumpe la crecida en febrero, y más sótanos y bodegas rebosan de bebida que no sirve de nada, y el agua marrón llega hasta la ventana de mi mejor dormitorio; o cuando se retira y deja al descubierto retazos de barro que huelen a bizcocho de pasas, y los juncos y las hierbas atascan los canales, y puedo andar de un lado a otro sin mojarme los pies por casi todo el lecho, ¡y encuentro comida fresca y cosas que la gente descuidada deja caer de las barcas!”.

-pàgina 161: “El reyezuelo de los sauces cantaba su cancioncilla con leves gorjeos, escondido entre la oscura maleza de la orilla del rió”.

2.-Justifica en 5 ratlles perquè aquest llibre porta per títol: “El viento en los sauces”.

El títol “El viento en los sauces” ve donat pel capítol set del llibre. Simbolitza la força de la natura ja que en aquest capítol, la Rata i el Talp van en busca de la filla de la Nútria la qual es troba a l’ illa de Pan ( déu grecoromà dels pastors ) protegida pel pastor que habita l’illa. Pel camí senten una música que es conduïda a través de les fulles dels salzes de l’illa, aquesta música fa oblidar els pensaments i després no la recordes. El títol, doncs, significa que el vent o aire que transporten els salzes és la força de la natura i a l’hora una música màgica.

3.- Quina relació hi ha entre el capítol “El flautista en el umbral del alba” i el primer àlbum del grup Pink Floyd.

El 1967, any en què neix el rock psicodèlic, el grup britànic Pink Floyd es va inspirar en aquesta novel·la per fer el seu primer disc The Piper at the Gates of Dawn ja que era el llibre de capçalera del seu líder Syd Barrett.
El títol d’aquest capítol és estrany ja que no estava previst ni encaixa molt dins del pla del llibre, però respon als desitjos de l’autor de propagar una espècie de paganisme natural basat en l’amor a la naturalesa.
En qualsevol cas, Grahame va aconseguir una obra de gran nivell literari que es caracteritza pel seu estil i un llenguatge aparentment simples, però en realitat molt elaborats.


4.- Transcriu dues situacions en què els personatges mengen. Fes un comentari sobre el que mengen i la funció que té en el llibre.

- Pàgina 184: “Cuando al cabo de unas horas volvió la muchacha, traía una bandeja con una taza de té humeante y un plato lleno de tostadas con mantequilla recién hechas, bien gruesas y doraditas por ambos lados, con la mantequilla chorreando por los agujeros del pan en grandes gotas doradas, como la miel en una colmena”.
La granota primer s’havia negat a menjar a la presó, però quan olora i veu el que li porta la noia, no s’ho pensa ni dues vegades i acaba menjant.

- Pàgina 246: “Junto a él había una fogata, con una olla de hierro encima de la que brotaban burbujeos y gorgoteos, así como un leve vaporcillo sugestivo. Y también olores, olores cálidos, sabrosos y variados, que se hermanaban, enroscaban y entrelazaban finalmente en un olor completo, voluptuoso y perfecto, un olor que parecía la propia alma de la Naturaleza encarnada y revelada a sus criaturas, una verdadera Diosa, madre de solaz y consuelo.”
La granota no se’n va adonar que realment estava famèlic fins que no va sentir l’olor de menjar. Després de sortir de la presó no havia tornat a menjar. Un gitano li dóna menjar després de vendre el cavall. Aquest menjar consisteix en una olla plena de verdures i carns diferents.

El menjar dins el llibre ens situa en un món culinari extraordinari. Tot és de colors ben vius i saludables, el menjar és tot fresc i donen ganes de menjar només de llegir-ho.
És una de les poques vegades que llegint m’ha vingut salivera a la boca, m’he imaginat les olors i els colors dels menjars.

5.- Tria una de les imatges que hi ha a continuació i busca en el llibre els paràgrafs que “il·lustren” la imatge.


“Cuando llegaron a casa el Ratón encendió un buen fuego en la chimenea del salón, instaló al Topo en un sillón delante de él, después de traerle una bata y unas zapatillas, y estuvo contándole historias del río hasta la hora de la cena”. (Pàgina 42)

Pregunta 3- Examen El Mag d' Oz

Author: Txell Mas / Etiquetes de comentaris:

3) Dibuixa el camí de les rajoles.

Oz és una terra màgica i imaginària que es va representar per primera vegada l’any 1900 al llibre del Meravellós Mag d’ Oz.La terra d’ Oz té forma rectangular i es divideix diagonalment en quatre països:
- El país de Munchkin (est) on regna el color blau.
- El país de Winkie (oest) on regna el color groc.
- El país de Gillikin (nord) on regna el color lila.
- Els país de Quadling (sud) on regna el color vermell.

Al centre de la terra d’ Oz, hi ha la ciutat Esmeralda, allà tot és de color verd al posar- te unes ulleres però a més tot està recobert de pedres precioses verdes. A partir d’ allà s’observa clarament per on va el camí de les rajoles grogues.Cal dir que els personatges del llibre no tenen cap aventura a les terres del Nord, és l’única part del país d’ Oz que no trepitgen. Només en coneixem la bruixa bona que se li apareix a la Dorothy al principi de l’aventura.
El camí de les rajoles grogues serveix a la Dorothy i als seus companys de viatge per descobrir com són, un viatge introspectiu. El Mag de Oz és un llibre que explica les nostres pròpies descobertes, ens explica les nostres pròpies històries, però de manera idealitzada.
L’autor ens demostra que moltes vegades els problemes amb els quals ens trobem estan dins de nosaltres mateixos i no existeixen realment. Prova d’això és que els personatges que acompanyen a Dorothy descobreixen al llarg del llibre que les carències que creien tenir no eren més que un producte de la seva imaginació i, de fet, la pròpia Dorothy descobreix al final de l’obra que la solució al seu problema estava al seu abast des del principi.
El camí té moltes corbes i girs, tot i que al mapa es presenti com una línia recta. Aquestes corbes són un metàfora del creixement personal, el camí suggereix que la via de la realització personal no és només tortuosa, sinó que està plena d’obstacles perillosos que ens serveixen per enfortir els nostres propòsits i il·luminar les nostres capacitats personals.




Pregunta 2- Examen El Mag d' Oz

Author: Txell Mas / Etiquetes de comentaris: ,

Examen El Mag d'Oz.

2) Les bruixes i les fades, com se les descriu físicament i psicològicament al llibre ?
Al llibre del mag d’ Oz apareixen quatre bruixes, dues de les quals són bones ( nord i Sud) i dues dolentes ( Oest i Est).
Elles quatre simbolitzen el bé i el mal al llibre, a més a la vida aquests valors també hi són presents sempre, per tant, si la vida és com un camí de rajoles grogues, aquest camí tindrà moments bons (caminar sota la pluja, una tarda amb les persones que més estimes, mirar fotografies, etc) i moments dolents (la pèrdua d’un ésser estimat, lluitar per allò que més desitgem, les frustracions,etcètera).Les bruixes bones, ajuden a Dorothy a tornar a casa. Els moments bons i allò que ens passa sempre és positiu perquè aprenem maneres per afrontar els dolents des d’una altra perspectiva.
Les bruixes dolentes, que en la novel·la una mor però l’altra si que arriba a molestar a la Dorothy, simbolitzen els moment difícils de la vida que ens angoixen, ens enfonsen, que ens fan patir, però com la Dorothy va fer, els podem vèncer, fent que prevalguin sempre els bons moments i lluitant per allò que desitgem aconseguir.
Després d’haver llegit Peter Pan, podríem associar Peter Pan amb el fet que les bruixes dolentes ens corrompen, al igual que també el déu Pan ens ajuda a oblidar els mals moments de la vida.
Bruixa de l’Est:
- Físicament: “Encara se li veuen dos dits del peu que surten de sota un cap de biga” (pàg. 18), “Sortien dos peus calçats amb unes sabates de plata molt punxegudes” (pàg.18), “Quant van veure que la Bruixa de l’Est era morta” (pàg.19), “Era tan vella –explicà la bruixa del Nord–, que s’ha evaporat ràpidament al sol” (pàg.21).
- Psicològicament: “T’estem molt agraïts perquè has mort la malvada Bruixa de l’Est i has alliberat el nostre poble de l’esclavatge” (pàg.17-18), “Era la malvada Bruixa de l’Est, com ja t’he dit –contestà la petita dama–. Feia anys que tenia esclavitzats els Mastegaires de nit i de dia” (pàg.19), “Només que no sóc tant poderosa com ho era la bruixa dolenta que governava aquí” (pàg.19), Les que viuen a l’est i a l’oest si que eren bruixes dolentes” (pàg. 19).
Bruixa del Nord:
- Físicament: “El (capell) de la dona era blanc, i aquesta darrera portava una túnica blanca que li queia en plecs des de les espatlles, una túnica tota esquitxada d’estrelletes que brillaven al sol com diamants” (pàg.16), “La petita dama, devia ser molt més vella, ben segur: tenia tot d’arrugues a la cara, i els cabells gairebé blancs, i caminava una mica encarcarada” (pàg.17), “Però la velleta avançà cap a la Dorothy, li féu una profunda reverència, i va dir, amb una veu molt dolça” (pàg. 17), “Va dir la velleta, sense immutar-se” (pàg. 18). “Com ja t’he dit –contestà la petita dama– (pàg. 19).
- Psicològicament: “Sou molt amable” (pàg.18), “Però jo soc una bruixa bona i el meu poble m’estima” (pàg.19), “Només que no soc tan poderosa com ho era la bruixa dolenta que governava aquí, que, si no, jo mateixa hauria alliberat aquesta bona gent”, “No em puc equivocar” (pàg.19), “Les que viuen al nord i al sud, són bruixes bones” (pàg. 19).
Bruixa de l’Oest:
- Físicament: “La malvada Bruixa de l’Oest només tenia un ull, però aquest ull era tant potent com un telescopi i podia veure-ho tot” (pàg.117), “De la mossegada no en sortí ni una gota de sang” (pàg.127), “De fet, la vella Bruixota” (pàg. 128).
- Psicològicament: Les que viuen a l’est i a l’oest si que eren bruixes dolentes” (pàg. 19), “Més irritada que mai, va fer sonar dues vegades el seu xiulet d’argent” (pàg.118), “I la malvada bruixa va dir a la Reina de les Gralles“ (pàg. 118), “Però era una bruixa molt poderosa, tant com malvada” (pàg.121), “La malvada bruixa es quedà alhora sorpresa i preocupada quan va veure el senyal en el front de la Dorothy” (pàg. 125), “Vine amb mi i obeeix totes les meves ordres, si no vols fer la mateixa fi que el Llenyataire de Llauna i l’Espantaocells“ (Pàg 125), Sovint la Bruixa l’amenaçava de pegar-li amb el vell paraigua que portava a la mà. Però a la vegada no gosava pegar a la Dorothy, a causa del senyal que duia al front” (pàg.127), “Perquè la Bruixa era tan dolenta que la sang se li havia assecat feia molts anys” (pàg.127), “La malvada tenia moltes ganes de quedar-se les sabates de plata” (pàg. 127), “vigilava constantment a Dorothy” (pàg. 127), “La Bruixa tenia massa por de la fosca per a atrevir-se a entrar a la cambra de la Dorothy durant la nit per robar-li les sabates, i l’aigua encara li feia més por que la fosca, i per això no gosava mai atansar-se a la Dorothy quan aquesta es banyava.” (pàg.128).
Bruixa del sud:
- Físicament: “La van trobar molt bonica i jove. Tenia els cabells de color vermell molt viu, i li queien en rínxols damunt les espatlles. Portava un vestit completament blanc; però els seus ulls eren blaus, i miraven a la nena amb simpatia” (pàg.205-206), “Ara veig ben bé que sou tant bona com bonica!” (pàg.208).
- Psicològicament: “Les que viuen al nord i al sud, són bruixes bones” (pàg. 19), “Ara veig ben bé que sou tant bona com bonica!” (pàg.208), “Glinda, la bona fada, baixà del seu tron de robins per donar a la nena una besada de comiat, i la Dorothy li donà les gràcies per totes les bondats que havia tingut per a ella i els seus amics” (pàg.210).

Pregunta 1- Examen El Mag d'Oz

Author: Txell Mas / Etiquetes de comentaris: ,


Examen- El Mag d' Oz.

1) S’ha d’educar sobre les relacions enlloc de fer-ho sobre objectes aïllats? Com justifica això el llibre.

Per damunt de tot hi ha el fet que l’individu està sol davant el món, s’ha d’enfrontar ell tot sol i ha d’aprendre a conviure amb un mateix i espavilar-se a la vida. Tot això seria molt fàcil però la persona necessita el fet de socialitzar- se per formar-se a sí mateix i construir la seva personalitat. Necessitem la gent, la societat i el grup per créixer a tots nivells, és això el que es promou al llibre. A més, el llibre considera el fet que ajudar- se uns a altres és sempre beneficiós, també el fet d’aprofitar per fer el camí tots plegats els ajudarà però crec que el llibre justifica això perquè la unió fa el poder i dóna força a un mateix per tirar endavant en el seu camí personal per aconseguir una cosa. Al llibre se’ns planteja i se’ns diu de manera simbòlica, que cap dels protagonistes no hagués fet el camí si la Dorothy no hagués aparegut de manera sorprenent, si ella no els hagués torbat mai pot ser no s’haguessin llançat a buscar una solució als seus desitjos i necessitats.

Kenneth Grahame

Author: Txell Mas / Etiquetes de comentaris:


Kenneth Grahame
Escriptor britànic que va néixer a
Edimburg el 8 de març de 1859 i va morir a Pangbourne, al comtat de Berkshire, el 6 de juliol de 1932.
Quan va quedar orfe de mare, Grahame va anar a viure amb la seva àvia a Berkshire, on després situaria l'acció dels seus llibres The Golden Age (
1895) i Dream Days (1898), el qual inclou la narració The Reluctant Dragon (publicada originàriament en català amb el títol de Sant Jordi i el drac gandul). Va fer estudis a Oxford, però no va poder entrar-hi de professor i va treballar al Banc d'Anglaterra, del qual en va arribar a ser secretari, fins a la seva jubilació el 1907.
Va casar-se amb Elspeth Thomson el 1899, però el seu matrimoni no fa ver feliç. Van tenir un fill, Alastair, que va néixer cec d’un ull i va tenir una curta visa repleta de malalties. Alastair finalment es va suïcidar amb un tren que anava a Oxford el 7 de maig de 1920.
Es va relacionar amb
Alfred Tennyson, Robert Browning, John Ruskin i William Morris i va adquirir un gran renom com a narrador infantil, arran sobretot de la seva novel·la El vent entre els salzes (1908), un clàssic de la literatura infantil escrit en un principi com un seguit de xerrades adreçades al seu fill, que era igual de tossut que el senyor Gripau (Toad of Toad Hall), un dels protagonistes de la novel·la. L'il·lustrador més cèlebre d'aquesta obra fou Ernest Howard Shepard.
Kenneth Grahame va morir a Pangbourne, Berkshire al 1932. i el seu epitafi fou escrit pel seu cosí també escriptor, en ell diu: “ A la bònica memòria de Kenneth Grahame, espòs d ’Elspeth i pare d’ Alastair, fa morir el sisè dia de juliol de 1932, deixant a la infància i a la literatura en el millor moment de la història”.
El
1967 el grup britànic Pink Floyd es va inspirar en aquesta novel·la per fer el seu disc The Piper at the Gates of Dawn.
Obres
· Pagan Papers (1893)
· The Golden Age (1895)
· Dream Days (1898) on s' inclou The Reluctant Dragon (1898)
· The Headswoman (1898)
·
El vent entre els salzes (1908)

Argument del Mag d' Oz

Author: Txell Mas / Etiquetes de comentaris:

La petita Dorothy viu a Kansas. Un dia un cicló la transporta juntament amb la seva casa al Món d’ Oz. Amb la seva arribada els munchkins (habitants del poblat al que va a parar) queden meravellats ja que la seva casa havia aixafat la bruixa de l’Est a la qual tenien molta por.
Des d’aquell moment, Dorothy intentarà trobar el camí que la porti a casa seva. Li expliquen que la única persona que la pot ajudar és el Mag d’ Oz. Així comença una aventura per tot el país d’ Oz per tal de trobar el màgic, havent de superar obstacles i proves pel camí.
Pel camí coneix uns nous amics que la segueixen en el seu viatge ( un espantaocells, un home de llauna i un lleó covard), els quals també volen conèixer el famós mag. Un cop arriben a la ciutat de les maragdes i al palau coneixen el mag, aquest els hi diu que per concedir els seus desitjos abans han de matar la malvada bruixa de l’Oest.
Un cop ho aconsegueixen van a veure el Mag, aquest els hi confessa que és un impostor; és un home normal i corrent que havia arribat al País d’ Oz amb un globus aerostàtic. Tot i així, i davant l’amenaça de Dorothy i els seus companys de viatge de revelar la veritat al poble, el Mag intenta complir els seus desitjos: l’ Espantaocells rep un cervell fet amb agulles, l’Home de llauna rep un cor fet de vellut i al Lleó li fa beure el líquid d’una ampolleta que suposadament conté valor.
Quan ajuda a la Dorothy a fabricar un globus perquè ella pugui tornar a Kansas, el globus arrenca a volar sense ella. Ella haurà de buscar ajuda al Sud, allà la bruixa que regna li explica que les sabates de plata que porta heretades de la bruixa de l’Est són màgiques i amb elles pot tornar a casa.

Argument de Peter Pan

Author: Txell Mas / Etiquetes de comentaris:

Tan la novel·la com l’obra teatral, Peter convida a la nena Wendy Darling al País de Mai Més perquè sigui la mare dels nens perduts. Els seus germans, Michael i John, l’acompanyen també en la màgica aventura.
Al llarg de la història es presenten diverses i nombroses anècdotes fabuloses, entre elles quan la fada Campaneta quasi mor al ingerir un verí, i una confrontació amb l’enemic directe de Peter Pan, el pirata Capità Garfi.
Al final, Wendy decideix que el seu autèntic lloc per viure és casa seva al costat dels seus pares i per això marxa juntament amb els seus germans a Londres, mentrestant, Peter Pan torna al País de Mai Més, prometent a la seva companya de jocs tornar cada any a visitar-la per fer la neteja de la primavera.
Amb el temps, Wendy, els seus germans i els nens perduts adoptats ara pels Darling, es fan grans a diferència de Peter Pan que segueix sent un nen.