Joia única

Author: Txell Mas / Etiquetes de comentaris:

Després de la lectura d'aquest llibre m'agradaria dir algunes coses. Penso que és d'aquells llibres que es converteixen en llibre de capçalera. M'alegro d'haver-lo llegit i d'haver pogut conèixer els pensaments del Holden.
Al llarg del llibre no sabia si llegia una novel·la juvenil o adulta però, a més, moltes de les coses que diu en Holden tenen mil lectures diferents i t'he les pots fer teves. A vegades creus que llegeixes tractats filosòfics existencialistes com també pots creure que estàs llegint l'adolescència de Kurt Cobain, ....
Sense dubte, un gran llibre. Un d'aquells que pots agafar del dret o del revès perquè sempre hi trobaràs alguna cosa per tu, que te la podràs fer teva i no se't farà extrany.

0 comentaris

Jerome David Salinger

Author: Txell Mas / Etiquetes de comentaris:

Jerome David Salinger (Nova York, 1 de gener de 1919)

Escriptor estatunidenc. Salinger, de pare jueu i mare catòlica, va estudiar a la Valley Forge Military Academy. Més tard passà per les Universitats de Nova York i Columbia. Mobilitzat per l'Exèrcit el 1942, participà en el desembarcament de Normandia (1944). Llicenciat el 1945, el mateix any començà a publicar els seus primers contes a la revista The New Yorker, que de seguida obtingueren una gran repercussió. Un d'aquests, la petita obra mestra A perfect day for bananafish (Un dia perfecte per al peix banana, 1948) és el retrat d'un personatge desficiat, que acaba en suïcidi, estava inspirat en la mort del seu company d'armes, Seymour Glass, que inspiraria un cicle narratiu de quatre obres.
La seva única novel·la, The catcher in the Rye ("El vigilant en el camp de sègol", 1951, editada a The New Yorker el 1945-46) presenta a un adolescent, Holden Caulfield, amb trets paranoics, que s'escapa de l'acadèmia on estudia per tornar a Nova York, d'amagat. Amb un llenguatge, estil i expressivitat propis dels adolescents, és un títol modèlic de narració d'aprenentatge, basat en Mark Twain però amb un humor més àcid. El 1953 recopilà els seus relats a Nine stories (Nou contes; traducció catalana de Quim Monzó): Després només publicà tres llibres més: Raise high the roof beam, carpenters (Pugeu la biga mestra, fusters, 1955; traducció catalana de Manuel de Pedrolo), Franny and Zoey (1961, novel·la breu que recopila dues narracions editades independentment el 1955 i 1957; traducció catalana de Jordi Sarsanedas) i Seymour: an introduction (1963). Aquestes tres darreres obres s'ambienten al voltant de Seymour i la seva família, que s'inicia amb el magistral relat del seu casament i culmina amb l'auto-descripció de la seva destrucció, passant per l'univers místic dels seus germans Franny i Zoey. Des de principis dels seixanta, Salinger deixà d'escriure, amagant-se de tothom, prohibint que apareguessin les seves fotos -o qualsevol altra il·lustració- a les reedicions dels seus llibres i negant-se a vendre els drets d'autor al cinema. Tot i la brevetat de la seva obra, és una de les més rigoroses de la literatura nord-americana, implacable anàlisi de les neurosis que assolen l'home inadaptat socialment. La seva obra més reconeguda, The catcher in the Rye (El vigilant en el camp de sègol), ha influït molt en certa narrativa moderna d'arreu.

0 comentaris

El vigilant entre el sègol

Author: Txell Mas / Etiquetes de comentaris:

El guardián entre el centeno (The Catcher in the Rye), és una novel·la de J.D. Salinger. La novel·la es va publicar el 1951 als EUA i va provocar nombroses controvèrsies pel seu llenguatge provocador i per retratar sense manies la sexualitat i l’ansietat adolescents. És considerat per molts nombrosos Experts com un dels llibres més importants del segle XX.
El seu protagonista, Holden Caulfield, s’ha convertit en una icona del ressentiment adolescent. Escrit en primera persona, el títol de l’obra fa referència a un poema que s’explica en el mateix llibre, que tracta sobre un vigilant entre sègol que evita que els infants caiguin en un precipici.
La novel·la explica el retorn d'amagat d'un adolescent, Holden Caulfield, des de l' internat de Pencey, d' on ha estat expulsat, fins a Nova York, on viu la seva família. Els seus pares no saben que ha estat expulsat ni molt menys que ha tornat a la ciutat. Holden és un jove amb greus problemes de relació i algun tret psicòtic, cosa que serveix a l'autor per mostrar l'angoixa dels adolescents inadaptats. La narració s'allarga durant els tres dies en què el protagonista posa de manifest la seva aversió per les convencions socials i per tot tipus de relació amb els companys i antics coneguts, als quals considera uns hipòcrites. Només s'escapa d'aquesta caracterització la seva germana Phoebe, a qui estima de veritat i que representa la innocència de la infantesa, així com Allie, un altre germà que va morir de leucèmia, a qui recorda positivament i amb qui té unes breus converses que mostren el seu malestar psíquic. Al final, la novel·la no és més que la redacció que el psiquiatra li ha demanat que faci d'aquests dies i que ell demana que tinguem en secret.
Quan es va publicar aquesta obra va aixecar molta controvèrsia per l'ús de paraulotes i pel retrat que fa de la sexualitat i de l'angoixa del protagonista.

0 comentaris

Subscriure's a: Missatges (Atom)